Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
parenostre
Cristianisme
Pregària principal del cristià (començada amb els mots ‘Pare nostre’) que fou ensenyada per Jesús mateix.
Els jueus s’unien diàriament al culte del temple recitant una pregària de costum Jesús n'ensenyà una de pròpia als seus seguidors Les primeres peticions s’interessen per les coses de Déu —invocat per Jesús com a Pare— que ens faci comprendre, salvant-nos, la seva santedat li correspon de fer-ho com a rei que és i que ja realitza al cel el seu propòsit Les peticions restants s’interessen per les nostres coses el pa que ens alimenta aquí o en el Regne, el perdó, si perdonem, i no caure en la temptació La forma corrent del parenostre és de l’evangeli de Mateu La forma de Lluc, més…
embolisme
Literatura
Cristianisme
Ampliació d’un text per mitjà d’una frase o un paràgraf afegits generalment al final.
N'és un exemple típic l’oració que, en la litúrgia, segueix el parenostre
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
Friedrich Karl Otto Dibelius
Cristianisme
Teòleg luterà alemany.
Membre actiu de la resistència contra el nazisme, fou membre destacat de la Bekennende Kirche, bisbe de Berlín 1945-66, president de l’Església evangèlica alemanya 1949-61 i copresident del Consell Ecumènic de les Esglésies 1954-61 Entre les seves obres cal destacar Vaterunser Umrisse zu einer Geschichte des Gebets ‘Parenostre Esbós per a una història de l’oració’, 1903 i Obrigkeit ‘Autoritat’, 1963, que, per la seva crítica dels totalitarismes, li portà dificultats per part del règim socialista de la República Democràtica Alemanya
rosari
Cristianisme
Pràctica devocional originada al segle XII i escampada pels cistercencs, que consistia a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms; per això s’anomenà també el saltiri de Maria.
Al segle XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’iniciaven amb la contemplació d’un misteri de goig, de dolor o de glòria i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri Hom l’acostumava a passar sencer el mes d’octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit així els…
Jaume Camprodon i Rovira
Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Format a Vic, on cursà humanitats, filosofia i teologia, fou ordenat sacerdot el 1949 Exercí el ministeri i la docència en diversos indrets del bisbat de Vic, i el 1958 fou nomenat prefecte de filosofia del Seminari Major 1958 Després d’una estada a París 1963-66 dedicada a l’estudi i al treball social, el 1971 fou nomenat vicari de pastoral de la parròquia de Crist Rei de Manresa Bages, on el 1966 havia estat traslladat El 1973 fou nomenat bisbe de Girona bisbat de Girona en substitució de Narcís Jubany De les realitzacions del seu bisbat, hom pot esmentar l’erecció de la Casa d’…
dena
Cristianisme
Cadascuna de les parts en què és dividit el rosari, composta d’un parenostre, deu avemaries i un glòria.
oració
Religió
Cristianisme
Prec, súplica feta a la divinitat.
Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts difícilment destriables…