Resultats de la cerca

Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc L’increment de la devoció mariana a partir dels s XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona…

La seva festa se celebra, conjuntament amb la de Ciril El 1985 Joan Pau II proclamà ambdós sants patrons d’Europa La seva festa se celebra el 14 de febrer

Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà…

Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s’han perdut La passió escrita, llegendària, és del segle VIII La seva festa se celebra el 3 de març d’acord amb el Martirologi romà moriren potser el 7 de març Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica Són venerats com a patrons de Cardona les relíquies conservades a l’església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir

Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i patrons 1871,…

El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el segle V per tot el món cristià A Roma fou aixecada una basílica a llur honor segle VI, decorada amb un mosaic remarcable La llegenda els feu àrabs d’origen i metges Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 tradicionalment el 27 de setembre Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges , han estat objecte de culte almenys des del segle VII segons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà Berguedà, Begudà Garrotxa,…

Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’Arles Allí es troba…

Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1948, posteriorment estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot el 1953 i, el 1956, es doctorà en teologia A Roma entrà també en contacte amb els moviments de renovació teològica propers al concili II del Vaticà , que tingueren una importància decisiva en la seva trajectòria De tornada a Catalunya, des del 1964 fou professor del seminari de Barcelona Ocupà diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya , institució que contribuí a crear, fins a…