Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
penitència
Cristianisme
Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
Reminiscència de la penitència pública, ha quedat reduïda normalment a la recitació d’algunes pregàries
penitència
Cristianisme
Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat ablució expiació mortificació
.
En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg dels segles…
tribunal de la penitència
Cristianisme
Sagrament de la penitència o confessió i lloc on és administrat.
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes
confessor
confessor celebrant el sagrament de la penitència, segons una xilografia valenciana del 1512
© Fototeca.cat
Cristianisme
Sacerdot que escolta les confessions d’altri i té facultat per a donar l’absolució.
indulgència
Cristianisme
Remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes pels pecats.
Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i…
reparadora
Cristianisme
Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor, fundades a Lió, i l’Institut de Maria Reparadora, fundat per Emilie d’Oultremont el 1854.
Eminentment contemplatives, llur finalitat és l’adoració del Santíssim i la penitència
contrició
Cristianisme
Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en ella mateixa i no en virtut del càstig que pugui merèixer.
Hom parla del dolor de contrició , tot oposant-lo al d'atrició, com a senyal de penediment perfecte penitència
prostrar-se
Religió
Cristianisme
Ajeure’s de bocaterrosa en senyal d’humiliació, de reverència o d’adoració.
Les regles religioses en prescriuen la pràctica com a penitència per les faltes i la litúrgia en preveu el gest en certes ocasions collació d’ordes sagrats, ritu d’entrada en la celebració del divendres sant