Resultats de la cerca

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà 1865 i fou beneficiat de l’església de Sant Carles Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela 1887 i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa Fou el promotor de la construcció del Collegi de Sarrià, del Collegi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà

Vestí la sotana escolàpia el sis d’octubre de 1901 i començà el noviciat a Moià, on professà el 9 d’agost de 1903 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat sacerdot el 26 de desembre de 1908, quan ja formava part de la comunitat d’Igualada Continuà la dedicació a l’ensenyament a Sabadell 1909-12 i a Mataró 1912-13 Es distingí com a mestre en la classe dels petits per les seves classes dinàmiques i participatives A Mataró organitzà la cavalcada de Reis amb els seus alumnes petits, fet que transcendí a tota la ciutat Fou enviat a Cuba i…

El 905 consagrà l’església de Sant Jaume de Frontanyà, erigida en la seva propietat, i la de la Quar Assistí al sínode de Barcelona del 906 i a l’entronització del bisbe Guiu de Girona el 907 El 911 al concili de Fontcoberta Narbona presentà queixa contra el bisbe Adolf de Pallars pel fet d’haver pres, vint-i-tres anys enrere, la jurisdicció del Pallars i part de la Ribagorça al bisbat d’Urgell La darrera actuació és del 914, quan, juntament amb el bisbe Adolf i amb permís del comte Sunifred d’Urgell, uní a Sant Serni de Tavèrnoles cinc petits monestirs fracassats

Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els republicans i…

Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1919-21 L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens 1924-27 El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus 1930 i fixà la residència a Roma Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic 1941, protonotari apostòlic 1961, canonge d’Astorga 1930 i canonge de Vic 1961 És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l’edició del…

L’any 1970 ingressà a la Companyia de Jesús i set anys més tard fou ordenat de sacerdot Fou director de l’Escola de l’Esplai de Barcelona 1972-80, secretari de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai 1976-79 i president de la mateixa entitat 1979-80 També exercí el càrrec de director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya 1980-89 i de secretari general i canceller de l’arquebisbat de Barcelona 1996-2000 L’any 2005 fou nomenat secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya President de la Fundació de l’Institut Químic de Sarrià 2010, el 2014…

Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana llur origen històric és complex N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim 1527, els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes mennonita Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament doctrinal comunitat de béns, prediccions…

Format a la Charterhouse School de Londres 1714-19 i al Christ Church College d’Oxford 1720-25, fou ordenat de diaca 1725 i de prevere 1728 Anà de missioner a Geòrgia, EUA 1735, però aviat en tornà frustrat La influència de l’església moraviana germà bohemi i la lectura del prefaci de Luter al seu comentari a l’epístola de sant Pau als romans canviaren la seva vida 1738 A partir d’aleshores es dedicà a predicar al poble, que s’aplegava a les esglésies i al camp Fou ajudat en aquesta tasca pel seu germà Charles i pel predicador George Whitefield Viatjà per tot el Regne Unit anunciant “la…

Legat dels papes a Catalunya i a la resta de regnes hispànics, fou abat de Sant Víctor de Marsella, bisbe d’Albano i arquebisbe de Narbona Era fill del vescomte Ricard II de Millau i de Gavaldà i de Ricsenda de Narbona Home zelós i actiu, fou un protegit de Gregori VII, que molt jove encara el féu cardenal i el trameté com a legat als regnes hispànics 1078 Com a legat reuní sínodes als diversos regnes, sobretot als castellans, on introduí la litúrgia romana Mort Gregori VII 1085, entrà en conflicte amb Víctor III, que l’arribà a excomunicar 1087, però serví de nou Urbà III i Pasqual II, que…