Resultats de la cerca

Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards

El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador

Estudià a París 1347 i després hi ensenyà, del 1357 al 1365 Procurador general del seu orde el 1366 provincial de Catalunya el 1369 i el 1372 És autor d’uns remarcables Commentarii in IV Sententiarum 1364-65, inèdits, i d’un Repertorium praedicantium , tret dels sants pares, perdut Bacó s’inspirà en molts autors, entre ells Aristòtil, Avicenna i altres escriptors àrabs traduïts en els sants pares, sobretot en Agustí, en el pseudo Dionís, en Boeci, etc en molts escolàstics i juristes anteriors i contemporanis Hom l’anomenà Doctor sublim Les seves idees són de l’escolàstica decadent tot i la…

Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell…

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de Lugo…

Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…

Nombrosos detalls de la seva vida no es coneixen, si bé Bartolomé de Las Casas l’esmenta en els seus escrits com a frare català Sembla que fou ermità i jerònim es defineix com a “pobre ermità de l’orde de Sant Jeroni”, i molt probablement de Montserrat, ja que el 1493, en el segon viatge de Colom, anà, també, amb ell el frare Bernat Boïl , que aleshores era superior dels ermitans d’aquest monestir, a les Índies Tota la seva experiència americana es limità a l’illa Hispaniola, on arribà el 1493 Hi restà almenys uns cinc anys, però després es tornà a perdre la pista de Pané…

Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…