Resultats de la cerca

Es destacà com a orador sagrat en català predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats Elogi fúnebre del doctor Robert 1902 Fundà i dirigí a Sabadell la revista Garba , dins la línia dels Pomells de Joventut Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer Cançons i moralies 1927, Terrals 1927, Lliris blaus 1928

El 1489 professà al monestir de Valldigna, del qual esdevingué prior el 1504 És autor, entre altres obres, de diverses composicions poètiques que presentà als certàmens que tingueren lloc a València el 1482 i el 1488, el primer dels quals fou publicat per Ferran Dies Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un cas misteriós…

Dominicà El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle…

Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana  o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Fill de Roderic Dies i germà de Manuel Dies de Calataiud , autor del Llibre de manescalia , vengué a aquest últim la seva baronia d’Andilla Convocà diversos certàmens literaris 1482, 1486 i 1487 en honor de la Puríssima Concepció El de l’any 1486, en vers, donà lloc a l’ Obra de la sacratíssima Concepció de la intemerada Mare de Déu , publicada per Lambert Palmar València 1487 a instàncies de Ferran Dies També feu publicar 1488 un opuscle on reuní la Vesió de Roís de Corella que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra, un sermó de Felip de Malla, en honor també de…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva carta De…

Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa 1908 D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Collaborà en la premsa local de Tortosa —a  El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín — i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats Historia de mi pueblo, Alcanar 1922, Monografía catedralicia Hechos más notables realizados por el Excmo Cabildo de la…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall i Carner,…