Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
quaresma
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…
Joan Martí
Cristianisme
Capitost popular.
De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual collaborà en la tasca d’arengar el poble
Salvador d’Horta
Cristianisme
Religiós franciscà i sant miracler popular.
Es deia Salvador Pladevall i Bien i nasqué a l’hospital de Santa Coloma de Farners, d’on els seus pares eren servents Orfe de pares 1534, es traslladà a Barcelona, on exercí l’ofici de sabater El 1540 ingressà com a llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on professà el 1542 Destinat a Tortosa, començà les guaricions miraculoses, que feren que els seus superiors el traslladessin als convents de Bellpuig Urgell, de Lleida, d’Horta de Sant Joan Terra Alta Els trasllats foren sempre decidits pels seus superiors, a causa dels miracles i les guaricions que li atreien molta gent…
ensabatat | ensabatada
diumenge de Rams

Benedicció de les palmes durant la celebració del diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars També tenien lloc…
camil | camil·la
Cristianisme
Nom popular de cadascun dels clergues regulars de l’orde dels Servents dels Malalts.
Fundat a Roma per Camillo de Lellis 1584 i confirmat per Sixt V el 1586, fou elevat per Gregori XIV a la categoria d’orde religiós 1591 Li foren dispensats els privilegis dels ordes mendicants D’Itàlia passà a la resta d’Europa, i des de la península Ibèrica s’estengué a Amèrica Des del s XVIII sorgiren diverses branques femenines El convent dels camils de Barcelona 1662 fou el primer dels fundats als Països Catalans, seguit del de València el 1765 Exclaustrats el 1835, el primer convent restaurat a l’Estat espanyol fou el noviciat de València, installat el 1893 per camils vinguts de França…
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
moviment social catòlic
Cristianisme
Moviment, també conegut amb el nom de catolicisme social, que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme.
Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i patrons 1871, els cercles d’…
Enric Reig i Casanova

Enric Reig i Casanova
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en dret 1880 i, vidu, fou ordenat de sacerdot 1886 Canonge a Palma 1896, fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo 1900 i auditor de la Rota 1904 El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà 1916 Acció Popular Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats 1923 El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina