Resultats de la cerca

Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al s IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al s XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la…

Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de JOecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament 1524- 36 i que finí en el concordat de Wittemberg 1536

Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània,…

Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament

D’antecedents presbiterians, Charles Russell adoptà en la seva adolescència el model congregacionalista No obstant això, rebutjà la doctrina calvinista de la predestinació, perquè la considerà incompatible amb la natura d’un Déu amorós L’any 1877 publicà el tractat The Object and Manner of our Lord’s Return , en el qual explicava que la presència invisible de Crist havia començat el 1874 Segons Russell, el temps de la presència invisible de Crist, que tindria lloc abans de la seva vinguda, suposaria un període de canvis significatius en el futur de la humanitat…

Ha impregnat notablement la pastoral i la catequesi dels darrers segles Darrerament ha estat contrarestat pels moviments recents bíblic, litúrgic, promoció del laicat, presència al món, etc

Predicat originàriament de Déu, com a ésser infinit i omnipresent, el concepte d’ubiqüitat fou emprat també pels ubiqüitaris ubiqüisme amb relació a la presència del Crist en la forma eucarística

Successor d’Hilari, presencià la desfeta de l’Imperi sota l’hèrul Odoacre 476 Intervingué, sense èxit, en la qüestió del monofisisme fent cara als emperadors Lleó I i Zenó Organitzà el culte a les basíliques majors romanes La seva festa se celebra el 2 de març

Educat a París i a Chartres 1136-47, deixeble d’Abelard, fou amic d’Adrià IV i de Tomàs Becket, l’assassinat del qual presencià Fou bisbe de Chartres 1176 Estudiós de la lògica aristotèlica en el Metalogicon 1159, sostingué la idea teocràtica en el Policraticus 1159, primer tractat polític medieval

Fou monjo benedictí de Maria Laach 1905 Elaborà tota una teologia de la litúrgia com a presència del misteri, o de les accions salvífiques de Jesucrist en els sagraments Fundà 1921 i dirigí “Jahrbuch für Liturgiewissenschaft” ‘Anuari per a la ciència litúrgica’ La seva obra principal és Das christliche Kultmysterium ‘El misteri del culte cristià’, 1932