Resultats de la cerca

A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient…

És esmentat explícitament per Consenci en una carta adreçada, el 419, a sant Agustí, segons la qual era un dels principals factors del priscillianisme a la província Tarraconense

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak Amb tota…

Part integrant de la litúrgia del baptisme, era lliurat als catecúmens traditio symboli per ésser après i recitat davant el bisbe redditio symboli Les múltiples fórmules pròpies de cada Església s’unificaren vers el segle IV La litúrgia n’ha mantingudes tres el símbol dels apòstols potser ja del segle II, propi de Roma, conservat en el baptisme a Occident i que ha esdevingut una oració popular entre els fidels Crec en un Déu el símbol nicenoconstantinopolità 325-381 —reflex de les lluites trinitàries i cristològiques—, que és la fórmula baptismal oriental, que a partir del segle V entrà…