Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
patena
Patena i calze procedents del santuari de Núria
© Fototeca.cat
Cristianisme
Platet d’or, d’argent o de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i, eventualment, per a distribuir la comunió als fidels.
sacramentari
sacramentari Foli del Sacramentarium Rivipullense (1050) amb una representació de la divinitat amb trets humans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Antic llibre litúrgic llatí que contenia les oracions sacerdotals —inclòs el cànon— necessàries per a la celebració eucarística, l’administració dels altres sagraments i sagramentals i el res de l’ofici diví.
És el resultat de la fusió de diversos libelli missarum parcials, i l’exemplar més antic que es conserva és el manuscrit de Verona Biblioteca Capitolare, LXXXV 80, del principi del segle VII, erròniament anomenat sacramentari lleonià Aquest sacramentari conté una recopilació de libelli procedents dels arxius pontificis del Laterà, feta a la fi del segle VI per a ús de Verona o d’una altra església del nord d’Itàlia, en introduir-s’hi el ritu romà Sembla que tots els sacramentaris romans coneguts depenen d’una altra recopilació feta a mitjan segle VI, de la qual no s’ha conservat…
Bartomeu Jaume i Canyelles
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en teologia.
Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors És autor d’una memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès…
Lluís Vilarrúbia i Garet
Cristianisme
Entomologia
Sacerdot i entomòleg.
Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim Capellà de l’hospital comarcal de Vic Recollí més de cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta Enriquí la collecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics Algunes subespècies de cinipidocecídies porten el seu nom És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes 1930 i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic Fam Vespidae 1931
Simó Bauçà i Sales
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1607-23).
Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil
Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano
© Fototeca.cat
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià a la Universitat de Barcelona i al collegi de Cordelles 1596-1601 El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca 1604-08, on tingué per mestre Alonso Rodríguez Passà a Barcelona, on féu estudis teològics, i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner Acabà la seva formació a Bogotà i s’installà a Cartagena de Indias 1615, que fou des d’aleshores el seu camp de treball S'ocupà dels malalts, dels empresonats i, especialment, dels esclaus negres procedents d’Àfrica, procurant llur formació religiosa i llur millor integració a la…
Pere Pujol i Tubau
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Historiador, paleògraf i arxiver.
Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…
, ,
modernisme
Cristianisme
Terme col·lectiu per a designar la crisi religiosa que marcà l’inici del segle XX i que apareix per primera vegada en l’encíclica Pascendi com a denominació comuna a una sèrie d’errors.
Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements totalment separats,…
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels…