Resultats de la cerca

Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu…

Successor de Gregori III, procurà la independència del ducat romà amb relació a Bizanci i els longobards Afavorí l’evangelització de Germània i la reforma de l’església franca, amb l’ajut de Pipí La seva festa se celebra el 15 de març

Exiliat a Barcelona per liberal, durant el Trienni Constitucional fou un dels caps del grup exaltat barceloní Presidí la Societat Patriòtica Barcelonesa de Bons Amics i fou detingut arran del complot republicà de Bessières juliol del 1821 Fou alliberat per manca de proves S'exclaustrà i procurà que també s’exclaustressin altres frares, fet que li valgué plets amb el bisbe de Barcelona i amb el governador de la Mitra

Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548

Féu costat a l’acció missionera de Ciril i Metodi en el món eslau, alhora que procurà d’assegurar la incorporació dels búlgars al patriarcat romà, que defensà contra les pretensions autonomistes dels arquebisbes de Ravenna i de Reims Intervingué en la controvèrsia del patriarcat de Constantinoble qüestió de Foci i Ignasi, la qual portà a la ruptura de la comunió S'enfrontà a Lotari II, que exigia, sense motiu, el divorci de Teuberga La seva festa se celebra el 13 de novembre

Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors

És conegut amb el nom de Rector d’Ars , perquè regentà, durant més de quaranta anys, aquesta petita parròquia del bisbat de Bellay Fill de pagesos, estudià als seminaris de Varrières i de Lió, amb pèssims resultats acadèmics No obstant això, fou extraordinària la seva tasca pastoral, sobretot en el ministeri de la confessió i la direcció espiritual Asceta i místic, rebutjà tots els honors que la seva fama li procurà Fou canonitzat el 1925 La seva festa se celebra el 4 d’agost

Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia  Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià Marginetti

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e…