Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
fraternitat
Cristianisme
Associació religiosa creada entorn d’una església, un santuari o una comunitat monàstica per fer participar els seus membres, laics i religiosos, dels seus béns espirituals i temporals.
N'hi hagué moltes a Catalunya al s XII són particularment famoses les de Gerri, Sant Martí del Canigó, Gualter, Santa Maria de Mont-ral Osona, etc Més tard s’anomenaren confraries confraria
Ramon Xetmar
Cristianisme
Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98).
El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190, augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona
Arnau de Gurb
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1252-84).
Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i…