Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
apocatàstasi
Cristianisme
Segons alguns teòlegs i pares de l’Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i, alhora, reconciliació amb Déu.
En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes
oració dels fidels
Religió
Cristianisme
Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania
Valentí
Cristianisme
Pensador gnòstic cristià.
Visqué i ensenyà a Alexandria i Roma La seva obra, conservada només en breus fragments, no permet de refer el seu pensament, conegut sobretot a través d’ Ireneu de Lió i de Tertullià i desenvolupat per Ptolemeu, Heracleó i Teodot valentinianisme Recentment hom li ha atribuït l’ Evangeli de Veritat , trobat en versió copta a Nag-Hammadi gnosticisme
Possedoni
Cristianisme
Bisbe d’Urgell.
El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred prop de la Molina i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada Pallars Jussà, i segurament el de Tremp Encara era bisbe el 823
Antoni Gallard i de Traginer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1608-12) i de Vic (1612-13).
Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei
Joan Sanç
Literatura
Cristianisme
Escriptor espiritual.
Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del…
Bernat d’Olivella
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276…
Consenci
Cristianisme
Teòleg, resident a Menorca des d’abans del 414.
Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak…
Josep M. Tous i Farell

Josep M. Tous i Farell
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i membre de la Congregació de la Mare de Déu de l’Escola Pia, entrà a l’orde a Moià l’1 de novembre de 1906, i hi professà el 9 d’agost de 1808 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1913 El 1913 fou enviat a la comunitat d’Olot Aquest collegi feia dos anys que havia iniciat una transformació pedagògica sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor ensenyament actiu, formació física, activitats de tots tipus, participació dels alumnes, etc Al llarg dels dos anys…
Narcís Camós
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou…
, ,