Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
reconciliació
Cristianisme
Ritu del Pontifical romà amb el qual hom restitueix a les funcions sagrades un clergue que n’havia estat suspès.
reconciliació
Cristianisme
Ritu amb el qual una església o un cementiri que han estat profanats o violats (per un homicidi, suïcidi, pel fet d’enterrar-hi un infidel, etc) són restituïts a llur ús cultual o eclesiàstic.
Juan Gerardi Conedera
Cristianisme
Bisbe guatemalenc.
Essent bisbe auxiliar de Guatemala i coordinador de l’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat ODH, fou assassinat el 26 d’abril de 1998, 48 hores després d’haver presentat un informe sobre les atrocitats de la guerra civil en aquell país L’informe, intitulat Guatemala mai més , revelava que entre les víctimes directes de la guerra hi ha 150 000 morts, 1 milió de refugiats, 50 000 desapareguts, 200 000 orfes i 40 000 vídues En total, 1 440 000 víctimes L’informe responsabilitza l’exèrcit del 90% de les accions, i la guerrilla, del 9,3%, i demana a l’estat que reconegui els fets i les…
Desmond Tutu

Desmond Tutu
© IGLHRC
Cristianisme
Eclesiàstic sud-africà.
Membre de l’Església anglicana, fou ordenat sacerdot el 1960 Fou bisbe de Lesotho 1977-78, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies 1979-84, bisbe de Johannesburg 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap 1985-95 i, com a tal, cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica primer negre que ocupà aquest càrrec Del 1987 al 1997, fou president de l’All Africa Conference of Churches Fou rector de la Universitat de Western Cape 1988-2010 Lluitador incansable contra l’ apartheid i a favor d’una reconciliació entre blancs i negres, rebé el premi Nobel de la pau el 1984 Algunes…
reconciliar
Cristianisme
Restituir a l’ús eclesiàstic (una església, un cementiri, etc), pel ritu de la reconciliació
.
Hermes
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i pare apostòlic.
És autor d’un llibre apocalíptic, el Pastor , d’estil autobiogràfic fingit, comptat per alguns autors antics entre els llibres canònics Constitueix una font important per a la història de la penitència defensa una sola possibilitat de reconciliació després del baptisme
Christian Karl Josias Bunsen
Història
Cristianisme
Orientalista, teòleg i diplomàtic alemany, baró de Bunsen.
Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques
Dijous Sant
Cristianisme
Dijous de la Setmana Santa dedicat a la commemoració de la Santa Cena i de la institució de l’eucaristia.
Considerat com a últim dia de quaresma, la solemne litúrgia vespertina introdueix al tridu pasqual La benedicció del crisma pel bisbe dona nom a la missa crismal, que hom celebra al matí Durant segles el Dijous Sant ha estat considerat dia de la reconciliació i de la penitència sacramental En aquest sentit, hom insisteix actualment en l’aspecte de fraternitat i amor que l’eucaristia comporta
Luigi Tosti
Historiografia
Cristianisme
Monjo, historiador i polític italià.
Benedictí a Montecassino 1832, es dedicà als estudis històrics L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa — Il veggente del secolo XIX 1848— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació La Conciliazione 1887 fou condemnat per Lleó XIII Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa 1848— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians
Berenguer Guifré
Cristianisme
Bisbe de Girona (1052-93).
Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís