Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Francesc Puig
Cristianisme
Eclesiàstic i canonge de la catedral de Tortosa.
Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la generalitat a Madrid Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit , on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment
Jeroni Fuster
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena Escriví també una Homilia sobre lo psalm ‘De profundis’ 1490, en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant
Matilde de Helfta
Cristianisme
Mística alemanya.
Monja cistercenca del monestir de Helfta i germana de l’abadessa Gertrudis de Hackeborn, tingué per deixebla santa Gertrudis la Gran Les seves experiències místiques i la seva devoció al Sagrat Cor de Jesús es reflecteixen en la seva obra Liber specialis gratiae No fou mai canonitzada, però és venerada com a santa Ha estat sovint confosa amb Matilde de Magdeburg La seva festa se celebra el 19 de novembre
Piotr Skarga
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut Piotr Paweski, escriptor i jesuïta polonès.
Fou predicador del rei Segimon III Representant de la Contrareforma, fou partidari de la unió de les Esglésies occidental i oriental, atacà durament el protestantisme i en les seves Żywoty świętych ‘Vides dels sants’, 1579 esbossà l’ideal de la moral monàstica Els Kazania Sejmowe ‘Sermons de la dieta’, 1597, la seva obra cabdal, destaquen per l’excellència del llenguatge, i reflecteixen la pregona preocupació de l’autor pel futur de Polònia
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…
Claudi de Torí
Cristianisme
Bisbe de Torí (817? — 827?), probablement originari de la Marca Hispànica.
Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el…
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que…
Albrecht Ritschl
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada…
Jacques Dupuis
Cristianisme
Jesuïta i teòleg belga.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre L’esprit de l’homme Étude sur l’anthropologie religieuse d’Origine Publicà Jésus-Christ à la rencontre des religions 1989, Introduction to Christology 1993, Towards a Christian Theology of Religious Pluralism 1997 i Christianity and the Religions 2002 Les seves obres reflecteixen la preocupació per a ressituar el cristianisme en el context interreligiós del final del segle XX, arran del seu treball com a jesuïta ordenat el 1941 a l’Índia, on residí entre el 1948 i el 1984 Fou requerit en diverses…
Joan Crisòstom
Cristianisme
Bisbe, pare i doctor de l’Església.
Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”, reunit prop de Calcedònia…