Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
germà | germana
sant | santa
Cristianisme
Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor.
Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del s IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al s XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Vénen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte de…
beatificació
Cristianisme
Declaració solemne amb què el papa afirma que una determinada persona, morta amb fama de santedat, és digna d’ésser venerada públicament.
Constitueix el penúltim estadi del procés de canonització, i la persona beatificada rep el nom de beat
estipendi
Cristianisme
Emolument que rep el sacerdot per aplicar una missa a una intenció determinada.
notari
Cristianisme
Persona nomenada pel bisbe per a redactar actes i documents de caràcter normatiu, administratiu i judicial l’escriptura dels quals o la seva signatura fa fe pública.
El primer o principal notari és anomenat amb el nom de canceller i té les funcions de secretari de la cúria, notari i arxiver El seu ajudant rep el nom de vicecanceller
provincial
Cristianisme
Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.
El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província
ciri
Ciris al voltant de la Verge
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que aparta la…
gràcia còngrua
Cristianisme
Gràcia eficaç pel sol fet que és proporcionada exactament a les disposicions i circumstàncies del qui la rep.