Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Arnau de Llordat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de la Seu d’Urgell 1326-41 i de Tortosa 1341-46 Durant el seu govern a la Seu s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat
Pere Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1123-41).
Assistí a un concili de Narbona el 1128 Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges 1134 És remarcable l’acord que feu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d’altres nobles i abats, amb el bisbe Gaufred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d’Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d’Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d’Urgell a l’est de la Noguera Ribagorçana, i…
ermità agustí
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant creat pel papa Alexandre IV (1256).
Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’…
bisbe
bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…