Resultats de la cerca

Retirat a la vida eremítica, fundà, juntament amb Joan de Mata, l’orde dels trinitaris Fou canonitzat per Innocenci XII el 1694 La seva festa se celebra el 20 de novembre

Publicà un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que van de casar 1860, que fou retirat a causa de la seva cruesa d’expressió, i quatre fullets amb el títol genèric de Misèries humanes 1860-62

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Treballà com a periodista en L’Univers fins l’any 1861, que rebé l’hàbit dels augustinians assumpcionistes Consiliari dels voluntaris de Nimes en la defensa de Roma, al seu retorn collaborà en l’organització de la Union des Oeuvres Ouvrières Catholiques Fundador de la revista mensual La Croix 1880, que el 1883 es convertí en diari, el 1899 fou retirat de la seva direcció i s’hagué d’exiliar Pogué tornar el 1906

Era d’origen urgellès i germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874 Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i la protecció del comte Miró I de Rosselló

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i…

Retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes Es dedicà també a la predicació contra els arrians a ciutats com Alexandria La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, escrita per Atanasi vers el 360, contribuí molt a difondre el monacat Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant i la seva festa se celebra amb el nom de sant Antoni Abat A Menorca hom l’invoca com a…

Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…