Resultats de la cerca

Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI de Toledo 696 manà la reunió de…

Derivat de l’antiga estructura sinodal del patriarcat de Constantinoble, el sínode permanent σύνοδος ‘éνδημοῦσα tingué plena consistència a partir dels segles XII-XIII Aquesta mateixa institució —que no és un simple consell, sinó un autèntic òrgan de govern— fou establerta en cadascun dels diversos patriarcats creats al llarg dels segles, o fins i tot en esglésies no patriarcals, com és ara la de Grècia

Creat el 1965 pel concili II del Vaticà, s’aplega en assemblea general per a afers d’interès universal, extraordinària per a afers urgents i especial per a afers de regions determinades Fins el 2019 ha celebrat quinze assemblees generals, onze d’especials i tres d’extraordinàries Fou molt significatiu el sínode extraordinari del 1985, convocat per a celebrar el vintè aniversari del concili II del Vaticà L’any 2021 el papa Francesc nomenà subsecretària del sínode episcopal amb dret a vot la religiosa francesa Natalie Becquart, la primera dona a incorporar-se a l’…

De nom Sergej Mikhajlovič Izvekov Es féu monjo, fou ordenat sacerdot el 1932 i fou hegumen, successivament, als monestirs de Rostov, Poskov i Zagorsk Consagrat bisbe el 1957, ocupà les seus d’Odessa, de Dimitrov i de Tula Membre del Sant Sínode, fou elegit metropolita de Leningrad i Ladoga 1961 i posteriorment 1963 de Kruticij i Kolomna Representant oficial del patriarcat després de la mort del patriarca Aleix 1970, el 1971 el sínode de l’Església russa l’elegí patriarca de Moscou i de totes les Rússies

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Deixeble, a Roma, de Bottari i, a Pisa, dels augustinians Norsi i Berti, fou designat vicari general a Florència i bisbe de Prato i Pistoia 1780-91 El seu pla de reforma eclesiàstica, preparat per PTamburini , fou ratificat en el sínode de Pistoia que ell havia convocat 1786 Una revolta religiosopopular l’obligà a dimitir 1791 La seva reforma fou condemnada, juntament amb el sínode jansenisme Durant la reacció antifrancesa fou empresonat 1799 i confinat a Rignano, prop de Florència 1801 Són interessants les seves memòries, publicades el 1865

Fill de pares cristians oriünds de la Capadòcia, fou consagrat bisbe a trenta anys per l’arià Eusebi de Nicomèdia Evangelitzà durant quaranta anys els visigots del nord del Danubi i, sobretot, els de la Mèsia inferior En el sínode de Constantinoble del 360 es collocà al costat d’ Acaci de Cesarea en la defensa de la fórmula homoioúsios Inventà l’alfabet gòtic i traduí la Bíblia a aquesta llengua gòtic Després del sínode d’Aquileia del 381 l’emperador Teodosi el convocà a una nova discussió teològica a Constantinoble, on morí