Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
sant | santa
Cristianisme
Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor.
Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del s IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al s XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Vénen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte de…
sant | santa
Cristianisme
Dit de tot allò que es relaciona amb Crist, amb l’Església, amb els seus sagraments i amb les seves creences.
Sovint l’atribut és inseparable i limitatiu del concepte
sant | santa
sant sudari
El sant sudari de Torí, en un positiu fotogràfic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llençol fúnebre amb què fou embolcallat el cos de Jesús.
A partir del s VII hom començà a parlar d’un sant sudari venerat a Jerusalem i després a Constantinoble a l’edat mitjana moltes esglésies es vantaven de posseir-ne l’autèntic Un d’aquests, que ha merescut l’atenció dels científics moderns, és el que hom venerà fins el 1997 a la capella de la Santa Sindone de la catedral de Torí des del 1578 el mateix que era venerat a Lirey de la Xampanya des del 1353 El 1997 un incendi destruí la capella, però el sant sudari pogué ser rescatat Es tracta d’un llençol de lli d’una sola peça 4,36 per 1,10 m que duu impresa la imatge —…
Dijous Sant
Cristianisme
Dijous de la Setmana Santa dedicat a la commemoració de la Santa Cena i de la institució de l’eucaristia.
Considerat com a últim dia de quaresma, la solemne litúrgia vespertina introdueix al tridu pasqual La benedicció del crisma pel bisbe dona nom a la missa crismal, que hom celebra al matí Durant segles el Dijous Sant ha estat considerat dia de la reconciliació i de la penitència sacramental En aquest sentit, hom insisteix actualment en l’aspecte de fraternitat i amor que l’eucaristia comporta
Divendres Sant
Cristianisme
Primer dia del tridu pasqual en què l’Església commemora la passió i la mort de Jesús.
La seva celebració, originària de Jerusalem des de temps molt antics, passà aviat a Roma i a tot l’Occident La litúrgia del dia, en el qual no se celebra l’eucaristia, consisteix en una celebració de la Paraula, referent a la Passió, i en la solemne adoració de la Creu
Dissabte Sant
Cristianisme
Dissabte de la Setmana Santa, segon dia del tridu pasqual.
Segon dia del tridu pasqual, tradicionalment ha estat dia de dejuni, però no pas penitencial, sinó de vetlla en l’esperança de la resurrecció de Jesús Hom no hi celebra l’eucaristia ni cap altra reunió litúrgica, si no és la darrera preparació baptismal dels catecúmens L’expressió Dissabte de Glòria deriva del fet que la resurrecció fos celebrada ja la vigília del diumenge de Pasqua, però ha caigut en desús als Països Catalans en virtut de l’actual ordenació litúrgica de la Setmana Santa
Joan de Sant Tomàs
Cristianisme
Nom amb què és conegut Joan Poinsot, teòleg dominicà.
Estudià a Coïmbra i a Lovaina i fou professor de l’orde i de la Universitat d’Alcalá i confessor de Felip IV Un dels més significats exponents del reinaixement del tomisme, comentador eximi de sant Tomàs, féu autoritat amb el seu tractat sobre els dons de l’Esperit Sant Escriví Cursus Theologicus i Cursus philosophicus thomisticus , obres publicades a partir del 1637
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina