Resultats de la cerca

Se'n conserven només una vintena

Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal centre del…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…

D’origen monàstic segles V-VI, ocupava l’espai que restava entre les laudes i l’inici del treball Més tard segles XI-XII hom hi afegí l' Officium capituli , amb la lectura del martirologi Fou suprimida més tard pel concili II del Vaticà 1963

Coneguda arreu, esdevingué un costum generalitzat dels monjos cristians segles V-VI introduïda més tard a l’església llatina segles VI-VII com a ritu d’admissió del clergat, distint dels ordes menors, ha estat suprimida per la reforma del concili II del Vaticà

Llurs biografies han estat recollides en les Vides dels pares i llurs sentències breus en els Apotegmes

Derivat de l’antiga estructura sinodal del patriarcat de Constantinoble, el sínode permanent σύνοδος ‘éνδημοῦσα tingué plena consistència a partir dels segles XII-XIII Aquesta mateixa institució —que no és un simple consell, sinó un autèntic òrgan de govern— fou establerta en cadascun dels diversos patriarcats creats al llarg dels segles, o fins i tot en esglésies no patriarcals, com és ara la de Grècia

Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima adaptació,…

Aquesta institució fou restablerta, al s XIX, en algunes Esglésies reformades, i és reclamada per diversos sectors catòlics

Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als segles V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia,…