Resultats de la cerca

Bisbe de Corint 1921 i arquebisbe d’Atenes 1938 i 1942, fou desterrat 1938-41 pel govern grec S'oposà a l’ocupació alemanya i protegí els jueus fundà el grup resistent Organització Nacional de Solidaritat Cristiana Fou nomenat regent de Grècia pel rei Jordi II 1944-46

El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde Erigí collegis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana

Basat en les tradicions de l’humanisme i de la filosofia italiana del Renaixement, hi conflueixen l’antitrinitarisme de Miquel Servet, l'anabaptisme i una interpretació racionalista del cristianisme Nega els sagraments La salvació no ve del sacrifici de Jesucrist acceptat pel Pare, sinó de la imitació de Jesús per l’esforç ètic Esforç i obediència que porten l’home al veritable coneixement de Déu unitari unitarisme i de Jesús, home divinitzat, que garanteix la resurrecció dels homes que imitin la seva vida El rigorisme moral i la solidaritat evangèlica completa no eren obstacle per a una…

Ingressà el 1944 a la Companyia de les  Filles de la Caritat , on començà la seva activitat com a mestra en una escola de Barcelona Posteriorment retornà a Sabadell, on fou directora de la Casa de la Caritat De nou a Bar­celona el 1967, compaginà els treballs dins l’orde amb les tasques d’assistència social L’any 1980 creà al barri de la Barceloneta  el Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat, dedicada als drogoaddictes Gestionat des del 1984 per les Filles de la Caritat, donà lloc a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, de la qual el 1993 l’orde n’esdevingué titular Per…

El 1955 s’ordenà de prevere Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma 1961-63 El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la…

Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona  i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi  1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…

A divuit anys ingressà a la congregació de les dominicanes El 1989 anà a València, on ingressà en una comunitat contemplativa de l’orde, dins la qual romangué fins el 1994, que passà al convent de Santa Clara de Manresa Estudià teologia i es dedicà a activitats solidàries El 2002 fundà SOS Tucumán, organització dedicada a canalitzar ajuts a aquesta província de l’Argentina, especialment castigada per la pobresa i les seves seqüeles El 2008 creà la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, des del 2010 Fundació Rosa Oriol, entitat impulsada econòmicament pel matrimoni Salvador…

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció…