Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…
homooúsios
Cristianisme
Terme grec ὁμοούσιος, traduït en llatí per consubstantialis) consagrat pel símbol de la fe del concili de Nicea (325) per expressar la igualtat essencial entre el Pare i el Fill.
Els semiarians hi oposaren el terme homoioúsios “semblant en la substància” arianisme
Berenguer de Tours
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès que volgué aplicar la dialèctica a la teologia.
En la doctrina de l’Eucaristia sostingué que en la transsubstanciació no desapareixia la substància del pa i del vi
valentinianisme
Cristianisme
Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí, principalment Ptolemeu, Heracleó, Teodot, Marc, etc.
Teodicea filosoficoreligiosa, on s’articulen estretament cosmologia i antropologia, es fonamenta en tres hipòstasis intelligibles el Primer Principi o Abisme, l’Intellecte o Unigènit i l’Ànima o Saviesa De l’Ànima, que en part és dins el Primer Principi —descrit com a plenitud plèroma — i en part és fora, emanen en successives degradacions la substància psíquica, el demiürg, la matèria i el món L’home participa de tots tres elements intelligible, psíquic i material Els descobriments de Nag-Hammadi 1946 n'han permès un millor coneixement
pneumatologia
Filosofia
Cristianisme
Ciència de l’esperit.
El seu significat varia d’acord amb els diversos significats de pneuma En teologia designa la doctrina sobre l'Esperit Sant D’ençà de GWLeibniz i de ChWolff indica la part superior de la psicologia en tant que doctrina de l’esperit Més rarament, donada l’analogia entre pneuma i psique , és sinònim de psicologia Per a IKant és la psicologia metafísica, en què l’ànima és considerada una substància espiritual En la ciència de les religions hom utilitza el terme per a designar la ciència que s’ocupa de la natura dels esperits àngels i dimonis, éssers existents entre l’esfera divina i la humana
presència eucarística
Cristianisme
Tipus de presència del Crist en l’eucaristia, dit també presència sacramental.
Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al segle IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al segle XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la impanació, la…
consubstanciació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la presència del Crist en l’eucaristia no comporta que desapareguin la substància del pa i la del vi.
Sostinguda per Luter i les esglésies luteranes, aquesta doctrina, que fins al concili de Trento fou possible en l’Església Catòlica, després en fou exclosa per la doctrina de la transsubstanciació
Agustí
Representació de sant Agustí en una miniatura medieval
© Corel Professional Photos
Cristianisme
El més important pare de l’Església llatina.
De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l' Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels…