Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Pare
Religió
Cristianisme
Déu, en tant que progenitor, creador.
En el cristianisme, primera persona de la Trinitat, anomenat també Déu Pare i Pare etern
ciutat celestial
Cristianisme
L’Església en tant que comunitat encaminada cap a la transcendència.
Denominació contrària a ciutat terrenal i complementària d’aquesta
ritu caldeu
Cristianisme
Ritu siríac oriental, tant el practicat pels catòlics com pels nestorians.
pontifical
Cristianisme
Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines (ordo).
El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà
vetlla al Santíssim
Cristianisme
Pràctica devocional consistent a pregar per hores o per torns davant el Santíssim, exposat o no al monument, tant de nit com de dia.
orde
Cristianisme
Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada pels concilis…
tuciorisme
Cristianisme
Doctrina teologicomoral segons la qual hom ha de seguir, en qüestions discutibles, l’opinió més segura, és a dir, més favorable a la llei moral.
S'oposa tant al laxisme com al probabilisme
santedat
Religió
Cristianisme
Atribut aplicat a institucions, a coses o a llocs que hom considera sagrats o que estan en íntima relació amb les coses de Déu.
Equival pràcticament a sacralitat en tant que expressa separació del profà
sobornost’
Cristianisme
Concepte que la teologia ortodoxa (Ortodòxia) té de la catolicitat de l’Església i que n’especifica el caràcter col·legial i litúrgic de comunitat de fe i el caràcter d’unanimitat en la formulació de la fe o infal·libilitat
.
Els teòlegs russos, a partir de l'eslavofilisme, hi han vist el correctiu tant de l’autoritarisme papal com de l’individualisme protestant
crisma
Cristianisme
Oli barrejat amb bàlsam o qualsevol altra matèria aromàtica, consagrat pel bisbe en una missa peculiar del Dijous Sant i emprat en alguns sagraments (baptisme i confirmació) i en les benediccions de consagració (altars, temples, etc).
És usat tant en l’Església llatina com en la grega, la qual afegeix a l’oli i al bàlsam una gran varietat de perfums