Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
pabordia
Cristianisme
A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
A les catedrals foren creades pabordies al s XII sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l’any El paborde corresponent cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i havia de mantenir els canonges el mes de la seva titulació Als monestirs tenien una missió semblant i rebien el nom del sector o la propietat principal dels béns que administraven a Ripoll, per exemple, hi havia la pabordia d’Aja Cerdanya i la de Palau Osona
oblat | oblata
Cristianisme
A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per ésser-hi educat.
Posteriorment hom aplicà aquest terme als laics que habitaven en un monestir o que hi tenien relació, sense, però, el lligam dels vots
sufragani | sufragània
Cristianisme
Dit del bisbe d’una diòcesi sotaposat a l’autoritat de l’arquebisbe o metropolità.
Hom creu que el concepte deriva del dret de sufragi que aquests bisbes tenien al sínode metropolità, o també perquè no podia ésser consagrat sense el permís o sufragi del metropolità
xantre
Cristianisme
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Avui dia tenen aquesta tasca un o més beneficiats, especialistes en el cant i amb bona veu El primitu xantre solia ésser a la vegada el primicer i cabiscol, i tenien una tasca pedagògica entre els qui formaven l’escola catedralícia
trinitari
Cristianisme
Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius fundat per Joan de Mata i Fèlix de Valois i aprovat pel papa Innocenci III el 1198.
La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…
germana de la caritat del tercer orde del Carme
Cristianisme
Membre de la congregació fundada per Joaquima de la Mare de Déu del Carme Conté i Ribas i Joan Àngel Torrents, a Palma (Mallorca) el 1874.
Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta
Guillem Arnau de Patau
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1361-64).
Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent
priorat
Cristianisme
Monestir o casa religiosa regida per un prior.
Entre els benedictins hi havia el priorat simple , unit a una abadia en qualitat d’obediències o granges, i el priorat conventual , o casa autònoma, no aixecada a la categoria d’abadia La Congregació de Cluny reduí gairebé tots els seus monestirs filials a la categoria de priorats igualment feren més tard altres congregacions benedictines, com les de Saint-Maur o la de Valladolid, per bé que aviat foren restablerts els càrrecs abacials als principals monestirs Els premonstratencs i els ordes militars tenien també priorats simples i conventuals
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió pastoral, el…