Resultats de la cerca

Fou professor de teologia del seminari de Barcelona i el 1968 fou nomenat bisbe auxiliar d’aquesta ciutat És autor de "Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano 1956, tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà 1962 Presidí la Comissió Episcopal de Missions i de Cooperació entre les Esglésies de l’episcopat espanyol 1972

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i…

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província…

Religiós agustí 1507 i sacerdot 1513, ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518 Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins 1539-51 S'apartà del nucli humanista de Nàpols 1535 per oposició a la línia de Juan de Valdés Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada Fou arquebisbe de Salern 1554, cardenal 1561 i legat pontifici a Trento 1561 Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a PManuzio

Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…

Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae 1922 Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot Publicà Introductio in sacram theologiam 1949, De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm 1931 i El Yo de Jesucristo 1954 El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares…

Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva…

El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les…

Llicenciat en teologia 1942, es doctorà per la Universitat de Columbia 1951 amb la tesi Spanish Governments and Protestantism 1868-1931 El 1947 arribà a Barcelona, i durant quatre anys coordinà els treballs evangelístics i pastorals de la UEBE Unión Evangélica Bautista Española El 1952 fou designat professor del Baptist Theological Seminary de Rüschlikon Suïssa, el qual presidí 1960-64 El 1964 fou nomenat secretari de la Junta Internacional de les Missions Baptistes de Richmond Virgínia per a Europa i el Pròxim Orient, càrrec que ocupà fins que es retirà 1981 Interessat pel…