Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Pau Ermità
Cristianisme
Monjo d’Egipte, considerat tradicionalment com el primer ermità.
L’única font biogràfica és la Vita Pauli de Jeroni, rèplica de la Vita Antonii d’Atanasi Aquest motiu i les narracions llegendàries fan que hom en posi en dubte l’autenticitat Segons Jeroni, visqué fins a 113 anys en completa solitud i només el conegué Antoni el Gran poc abans de morir La seva festa se celebra el 15 de gener
notes de l’Església
Cristianisme
Segons la doctrina de l’Església, característiques que permeten de discernir la veritable Església fundada per Jesucrist.
Són, tradicionalment, l’apostolicitat, la unitat, la santedat i la catolicitat
matines
Cristianisme
En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna.
Tradicionalment han estat dividides en tres nocturns, cadascun amb un grup de salms i de lectures
Bàrbara

Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
secularització
Cristianisme
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
El mot, en aquest cas, ha servit per a formar diversos fronts politicoideològics enfront de les pretensions eclesiàstiques D’una banda, la història del poder polític indica una diferenciació com més va més acusada del poder civil enfront del poder eclesiàstic fins a arribar a la separació de l’església i l’estat Quant a la ciència, almenys en el marc de l’Església Catòlica, el procés d’autonomia iniciat arran de la condemna de Galileu encara no ha acabat i en ple s XX hom anatematitzà l'evolucionisme a partir del Gènesi , i Pius XII Humani generis , 1950 condemnà el poligenisme Una…
palmó

Palmons
Folklore
Cristianisme
Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, ha perdut el color verd i ha esdevingut groga.
Els palmons i les palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins
convers | conversa
Cristianisme
En un orde o congregació religiosos, profés sense vots solemnes, anomenat també llec.
Creació cistercenca del s XI, els conversos, tradicionalment, no han rebut els ordes sagrats, ni han estat sotmesos a les obligacions corals plenes i s’han dedicat més al treball manual, especialment, a l’edat mitjana, a les granges Les mateixes normes han estat aplicades a les comunitats femenines El Codi de dret canònic del 1983 suprimí la diferència entre professos i conversos
calze

Calze barroc de Santa Maria del Pi (vers el 1700)
© Basílica de Santa Maria del Pi
Cristianisme
Copa, tradicionalment de metall preciós i artísticament treballat, usada per a contenir-hi el vi en la celebració eucarística.
Cap a la fi del segle IV ja consta l’existència de calzes de metall preciós i pedreria des del segle IX fou obligatori el metall Als primers segles, quan era general la comunió dels fidels sota les dues espècies, a més del calze personal per al celebrant calix ordinarius , hi havia el calze per als fidels calix ministerialis A partir de l’època romànica, el calze tendí a allargar-se separant tres elements peu, nus i copa Modernament la forma ha estat sovint simplificada
Dissabte Sant
Cristianisme
Dissabte de la Setmana Santa, segon dia del tridu pasqual.
Segon dia del tridu pasqual, tradicionalment ha estat dia de dejuni, però no pas penitencial, sinó de vetlla en l’esperança de la resurrecció de Jesús Hom no hi celebra l’eucaristia ni cap altra reunió litúrgica, si no és la darrera preparació baptismal dels catecúmens L’expressió Dissabte de Glòria deriva del fet que la resurrecció fos celebrada ja la vigília del diumenge de Pasqua, però ha caigut en desús als Països Catalans en virtut de l’actual ordenació litúrgica de la Setmana Santa
poder temporal
Cristianisme
Poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra