Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
díptic
Cristianisme
Antigament, llista doble de noms (de vivents i de morts) llegida en veu alta pel diaca durant la celebració eucarística.
Aquesta proclamació era feta, segons les tradicions, abans o bé dins de l’anàfora o cànon Desaparegué o restà incorporada al text pronunciat pel sacerdot, llevat d’algunes Esglésies d’Orient, on encara n'hi ha vestigis
Antoni Abat

Sant Antoni Abat
Cristianisme
Anacoreta.
Retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes Es dedicà també a la predicació contra els arrians a ciutats com Alexandria La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, escrita per Atanasi vers el 360, contribuí molt a difondre el monacat Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant i la seva festa se celebra amb el nom de sant Antoni Abat A Menorca hom l’invoca com a…
unitat
Cristianisme
Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, juntament amb la santedat, la catolicitat i l’apostolicitat
.
La unitat profunda de l’Església no és incompatible amb la multiplicitat i diversitat de ritus, lleis i tradicions, però ho és amb la divisió en sectes Consisteix en la professió de la mateixa fe, la pràctica dels mateixos sagraments il’exercici de la caritat envers tots els creients
Agustí de Canterbury
Cristianisme
Bisbe de Canterbury.
Prior del monestir del Celio de Roma, fou enviat, el 597, com a missioner a Anglaterra, juntament amb 40 monjos, pel papa Gregori I Convertí al cristianisme el rei Etelbert de Kent Topà amb la forta hostilitat del clergat cèltic de Galles que, molt aferrat a les seves tradicions com la data de la Pasqua, la tonsura peculiar, etc, obstaculitzà l’obra d’Agustí El 601 fou consagrat bisbe de Canterbury La seva festa se celebra el 27 de maig
febronianisme
Cristianisme
Doctrina eclesiològica de Justinus Febronius.
Basada en principis gallicans i episcopalistes, afirma que corresponen al papa únicament els drets necessaris a la conservació de la unitat de la fe i de la disciplina eclesiàstica, d’acord amb les tradicions apostòliques i les decisions conciliars Tots els bisbes, incloent-hi el de Roma, tenen la mateixa potestat, i el concili és l’autoritat suprema i independent Els Advertiments de Coblença 1769 i els Punts d’Ems 1785 intentaren, sense èxit, d’aplicar aquests principis i de crear una església nacional alemanya
Eudald
Cristianisme
Suposat màrtir, les relíquies del qual foren traslladades l’any 978 a l’església de Ripoll, on tingué una capella (destruïda el 1936) i des d’on el culte s’estengué pel nord de Catalunya.
No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles Urgell i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila D’altres el creuen del s VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà La festa és celebrada l’11 de maig i el trasllat el 14, i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
trisagi
Cristianisme
Himne en què és repetida tres vegades la paraula “sant” (ἄγιος).
N'hi ha dues menes un que és un text bíblic, conegut amb el nom de Sanctus , és cantat a la missa “Sant, sant, sant és el Senyor Déu de l’univers ” l’altre és una paràfrasi d’aquest “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal ” Aparegut al segle V, a Síria, aquest trisagi era referit a Crist, bé que la tradició bizantina l’aplicà a la Trinitat En sorgiren discussions, que originaren una producció literària molt abundant Conegut per totes les tradicions litúrgiques, als Països Catalans era recitat en moments de perill o de calamitats
evangeli
Cristianisme
Nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana.
La paraula evangeli transcripció del terme grec ευαγγέλιον significa ‘bona notícia’, i el Nou Testament se'n serví tot entenent-la en un sentit messiànic D’aquí passà a significar el contingut de la bona notícia les ensenyances, la vida i la mort de Jesús Hom l’empra actualment en el sentit de remarcar el que és essencial del missatge cristià, en contraposició, sovint, a tot el que hi ha estat afegit en el decurs del temps en virtut de les concretes cultures i tradicions i segons els diversos costums amb què el cristianisme s’ha hagut de relacionar
Andreu
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, fill de Jonàs, germà de Simó Pere.
Pescador originari de Betsaida, fou, de primer, deixeble de Joan Baptista i després fou cridat per Jesús entre els primers apòstols Segons antigues tradicions havia predicat a l’Àsia Menor, a Grècia i a Rússia i morí crucificat a Patres, Grècia Més tard sorgí la llegenda que fou crucificat amb una creu en forma d’aspa sautor , i així fou representat a partir dels segles X i XI, especialment fora d’Itàlia Per raons politicoreligioses hom li atribuí igualment la fundació de la comunitat cristiana de Bizanci És el patró d’Escòcia i de Rússia La seva festa se celebra el 30 de…