Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
àgape
Cristianisme
Mot ( gr: ’
αγάπη) emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià en oposició a ’έροέ (‘amor’) per a designar l’amor sensual.
Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’
cúria romana
Cristianisme
Organisme al servei del papa per a regir l’Església catòlica.
El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…
Enric Pèlach i Feliu

Enric Pèlach i Feliu
© Associació d’Amics d’Abancay
Cristianisme
Bisbe.
El 1944 fou ordenat de sacerdot i s’especialitzà en temes de missionologia S'establí al Perú membre de l’Opus Dei, el 1957 fou destinat a la prelatura d’aquesta organització nullius de Yauyos Perú Posteriorment, fou nomenat vicari general El 1968 fou consagrat bisbe, i després fou destinat com a bisbe a Abancay Apurimac, Perú, a la zona andina, càrrec que exercí fins el 1992 Hi promogué tasques educatives, assistencials i sanitàries i treballà especialment en la catequesi dels nadius Publicà diversos llibres de formació religiosa, alguns dels quals en quítxua, tasca que desenvolupà amb el…
Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…