Resultats de la cerca

Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus…

Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción 1806, San Luis Rey 1811, San Juan Capistrano 1814 i San Gabriel 1826, on morí de mort violenta Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès Nova York, 1846

Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació,…

Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat…

De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…

Estudià teologia a la Universitat de València, i el 1777 fou nomenat canonge de la catedral d’Oriola i catedràtic de filosofia del seminari d’aquella ciutat El 1780 anà a Madrid, i l’any següent aconseguí una canongia a l’església de San Isidro Aquell mateix any obtingué una càtedra al seminari de Salamanca L’any 1785 tornà a Madrid, en ésser nomenat capellà d’honor i predicador del rei Carles III, i des del 1788 fou canonge de la catedral de Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats, i el seu pensament evolucionà cap a plantejaments crítics, que li…