Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
coana
Anatomia animal
Orifici posterior de la cavitat nasal que presenten els tetràpodes i que posa en comunicació aquella cavitat amb la bucal.
Apareix en els crosopterigis
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
dret natural
Dret
Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.
Els defensors del dret natural el qualifiquen com a sistema de valors amb dues característiques principals la universalitat i la immutabilitat Fonamentat en la natura de l’home, considerada en ella mateixa i en les seves relacions amb l’ordre universal de les coses, a la pràctica el dret natural apareix, i es desenvolupà històricament, com la cobertora ideològica justificadora d’un cert ordre jurídic i d’una organització social determinada
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…
sinusoide
Anatomia animal
Tipus de vas sanguini terminal amb túnica endotelial completa i sense túnica adventícia, que apareix en certs òrgans, com ara el fetge, el pàncrees, les glàndules suprarenals, etc.
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists…
banya
banyes ben desenvolupades d’una daina
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.
Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon estrictament als…
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta séquia fou el canal…
Pere Agustí Morlà
Història del dret
Dret
Jurisconsult.
Vida i obra Format a les universitats de València, Salamanca i Alcalà, exercí d’advocat als tribunals valencians i fou nomenat oïdor civil en l’Audència de València És autor del tractat Emporium utriusque Iuris quaestionum, in usu forensi admodum frequentium 1599, en el qual apareix un dels primers repertoris d’escriptors valencians de què es té notícia Tot i que la informació és recollida per matèries, la disposició dels autors en cadascun dels diferents apartats és bastant desordenada Havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i una sobre les penes d’…
,