Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’…
arc aòrtic
Anatomia animal
Cadascun dels vasos circulatoris en forma d’arc que s’originen a partir de l’aorta ventral i que es reuneixen per formar l’aorta dorsal, en els embrions dels vertebrats.
En els animals adults perduren només en els peixos, relacionats amb els arcs branquials N'existeixen típicament sis parells, disposats bilateralment en el cos en principi, cada parell correspon a un parell d’arcs viscerals Això només en els embrions, perquè amb la reducció o transformació dels arcs viscerals, els arcs aòrtics sofreixen una regressió, cada cop més acusada des dels vertebrats inferiors als superiors, o bé es transformen en altres estructures El primer parell es redueix en estadis encara molt primitius el segon, així com la resta, perdura en àgnats i peixos i…
aorta
Anatomia animal
Vas sanguini dels cordats, el més important de llur sistema circulatori, que surt del cor i distribueix la sang oxigenada a tot el cos, a través de les artèries que se’n ramifiquen.
En els àgnats i peixos, del cor surt una aorta branquial o ventral , la qual dóna lloc als arcs aòrtics, els quals, a llur torn i a nivell de les brànquies, fan possible l’oxigenació de la sang els arcs aòrtics dels dos costats es reuneixen en una aorta dorsal dirigida vers la cua, que es ramifica per tot el cos i de la qual es diferencia també una artèria que irriga el cap A la resta dels vertebrats, l’aorta branquial queda molt reduïda En els rèptils surten del cor dos troncs aòrtics que es reuneixen en una aorta En ocells i mamífers hi ha un sol tronc aòrtic, el qual neix del…
aparell excretor
Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
condrocrani
Anatomia animal
Crani de tipus cartilaginós que es dóna en tots els vertebrats en estat embrionari i que en els àgnats i condrictis persisteix en l’estat adult.