Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’…
pap
Anatomia animal
Dilatació en forma de bossa que presenta l’esòfag dels ocells entre la gola i l’estómac.
Els aliments hi sofreixen una maceració preliminar abans de passar a l’estómac
toracopodi
Anatomia animal
Nom donat a qualsevol apèndix de la regió toràcica d’alguns crustacis.
Poden ésser classificats en maxillípedes, que ajuden les peces bucals en la prensió i la ingestió dels aliments, i pereiopodis, que integren el perèion i que són locomotors
ràdula
Anatomia animal
Massa muscular bucal proveïda de denticles quitinosos i corbs, disposats en diverses sèries transversals i renovables, pròpia d’alguns mol·luscs.
Manca en els lamellibranquis i cefalòpodes Aquest òrgan, en sortir de la boca, es mou endavant i endarrere per tal de tallar els aliments Les característiques de la ràdula són utilitzades com a caràcter important en sistemàtica
hipotàlem

Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central que es forma a partir d’un desenvolupament de la porció ventral del diencèfal i que comprèn el tuber cinereum
, l’infundíbul, el quiasma òptic, els cossos mamil·lars i la neurohipòfisi.
A l’hipotàlem es formen els factors d’alliberament hormonal que actuen sobre l’adenohipòfisi Intervé en la regulació de la vida emocional, de la temperatura corporal i de la ingestió d’aliments per la sensació de fam
braç
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs toràcics mòbils, especialment locomotors, que tenen alguns animals.
En els tetràpodes reben aquest nom les extremitats anteriors, relativament o totalment alliberades de les funcions locomotores, i que poden ésser utilitzades més o menys encertadament en la manipulació de materials o en la captura d’aliments cangurs, simis, etc en certs casos, la funció locomotora primària no desapareix del tot, ans es modifica braquiació
esòfag
Anatomia animal
Conducte musculomembranós que s’estén de la faringe a l’estómac.
Comença al coll, recorre el tòrax, travessa el diafragma i entra a la cavitat abdominal La seva funció és de transportar el material ingerit Els aliments van a l’esòfag pel mecanisme de la deglució i el recorren utilitzant la força d’aquest mecanisme, l’acció de la gravetat i els moviments propis peristaltisme
faringe
Anatomia animal
Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats.
En els cnidaris, és una invaginació ectodèrmica que penetra a la cavitat central i té un paper de selecció dels aliments En els invertebrats celomats és la part més anterior del tub digestiu i sol tenir un paper triturador i conductor de l’aliment va proveïda normalment d’una musculatura poderosa i a vegades de revestiments o de peces trituradores
ullal
Anatomia animal
Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel.
Collocats entre les dents incisives i les premolars en nombre d’un o cap per hemimandíbula, serveixen per a esqueixar els aliments i, en determinats mamífers de presa, són utilitzats com a arma d’atac perquè són molt desenvolupats Així succeeix en els carnívors En altres, tenen un paper de defensa Molt desenvolupats en els carnívors, hom els anomena també dents canines o claus Els mamífers herbívors no en tenen o els tenen molt reduïts
pap
Anatomia animal
En alguns artròpodes adults, expansió voluminosa terminal de l’esòfag, on s’emmagatzemen els aliments.