Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
apèndix vermiforme
Anatomia animal
Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el revesteix…
apèndix
Anatomia animal
Projecció del cos d’un animal, que queda unida a una part més massissa del cos.
Sol tenir una forma allargassada, bé que varia segons la funció que realitza Molts animals en tenen un nombre parell i en posició simètrica, bilateralment en els artròpodes i anèllids n'hi sol haver un parell a cada segment antenes, potes, etc
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…
pleopodi
Anatomia animal
Apèndix abdominal dels crustacis malacostracis.
Té forma aixafada, de pala, i funció primordialment natatòria Generalment són en nombre de cinc parells, bé que en alguns ordres manquen totalment En ordres com els dels cumacis i dels tanaidacis manquen en les femelles, i en els misidacis els mascles i les femelles els tenen diferents en els isòpodes, a més de la funció locomotora els pleopodis tenen funció respiratòria en els eufausiacis, amfípodes i decàpodes, un o dos parells de pleopodis són modificats en òrgans copuladors Les femelles dels decàpodes hi porten els ous després de la posta
tèlson
Anatomia animal
Últim segment de l’abdomen dels crustacis.
En la subclasse dels malacostracis adopta la forma d’un ventall, utilitzat per a efectuar importants moviments cap enrere en les altres subclasses presenta generalment un parell d’apèndixs, els cercòpodes, que formen una forca , i en altres subclasses i ordres és mancat de qualsevol apèndix
cec
Anatomia animal
Primera porció de l’intestí gros.
En l’home és situat a la fossa ilíaca dreta, entre l’íleum i el còlon ascendent, i és separat de l’íleum per la vàlvula ileocecal A la seva part inferointerior neix l’apèndix vermiforme Té una longitud de 4 a 8 cm i un diàmetre de 5 a 7 cm, i es manté en la seva posició gràcies a dos replecs de peritoneu, de longitud variable, que en condicionen la mobilitat
toracopodi
Anatomia animal
Nom donat a qualsevol apèndix de la regió toràcica d’alguns crustacis.
Poden ésser classificats en maxillípedes, que ajuden les peces bucals en la prensió i la ingestió dels aliments, i pereiopodis, que integren el perèion i que són locomotors
extremitat
Anatomia animal
Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió.
Els vertebrats tenen dos parells d’extremitats, un d’anterior o toràcic i un de posterior o pelvià En els peixos tenen forma d'aleta, de la qual sembla que deriven les extremitats caminadores dels vertebrats terrestres Les extremitats dels tetràpodes ja tenen les cintures relacionades amb la columna vertebral, i en tots ells són constituïdes segons un mateix patró general Tant si és anterior com posterior, una extremitat consta d’una part adherida a la cintura i formada per un sol os llarg, l' húmer o el fèmur , un segon segment, amb dos ossos, el radi i el cúbit , o bé la tíbia i el peroné…