Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
llengua
Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi…
ronyó
Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…
estern
A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’…
artèria facial
Anatomia animal
Branca de la caròtide externa originada al coll que, després de voltar la vora inferior del maxil·lar inferior, es dirigeix a la cara, on dóna lloc a diverses branques i anastomosis.
És l’artèria encarregada d’irrigar la faringe i una part de la cara
malar
Anatomia animal
Dit de l’os de la cara situat al costat inferior i extern de l’òrbita, recolzat en el maxil·lar, amb dues apòfisis, una de frontal i una altra de temporal.
En la seva cara externa hi ha el forat zigozomàtic facial, per on passa el nervi així denominat
nervi vague
Anatomia animal
Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb i que en sortir del crani segueix un trajecte descendent entre la caròtide interna i la jugular interna; en el tòrax, a la dreta, creua verticalment la subclàvia, mentre a l’esquerra passa per l’aorta i la cara anterior de l’esòfag.
A l’abdomen, l’esquerre acaba a la cara anterior de l’estómac i el dret a la posterior, i dóna branques al plexe solar i semilunar S'anastomitza amb els nervis espinal, glossofaringi, facial, hipoglòs, gran simpàtic i primers nervis raquidis
tíbia
A, peroné (1, còndil extern; 2, cap del peroné; 3, mal·lèol extern); B, tíbia (4, còndil intern; 5, tuberositat anterior; 6, cara interna; 7, cresta de la tíbia; 8, cara externa; 9, cresta interòssia; 10, caire intern; 11, mal·lèol intern)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors, al costat del peroné, que té per funció aguantar l’extremitat corresponent.
mentó
Anatomia animal
Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.