Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bulb raquidi
Situació del bulb raquidi: 1, hipotàlem; 2, hipòfisi; 3, protuberància; 4, bulb raquidi, 5, cerebel; 6, òbex; 7, vèrtebres cervicals (seccionades), 8; medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància de l’extremitat superior de la medul·la espinal, entre la protuberància anular i el forat occipital.
La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials
sistema nerviós
En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…
medul·la espinal
Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
càpsula interna
Anatomia animal
Capa de substància blanca situada entre el cap del nucli caudal i el tàlem òptic per una part, i el nucli lenticular per l’altra.
Té un braç anterior i un de posterior Hi passen les vies piramidals motores procedents dels centres corticals i les vies sensitives o cinta de Reil La seva lesió provoca l’hemiplexia més comuna, dita capsular
protocervell
Anatomia animal
Entomologia
Part del cervell dels artròpodes en contacte amb els centres òptics on tenen lloc, en els insectes socials, molts fenòmens d’associació.
utricle
Anatomia animal
Òrgan de l’orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l’equilibri, format per una bufeta a la base de la qual hi ha una màcula sensitiva amb cèl·lules neuronals banyades per una substància gelatinosa en la qual neden cristalls de carbonat de calci.
En moure's aquests cristalls, per efecte dels moviments del cap, les neurones envien informació al nervi estatoacústic, i així els centres poden ésser informats de la posició del cap o de l’acceleració lineal En l’home, l’utricle o utricle de l’orella és el més gran dels dos sacs del vestíbul membranós de l’orella interna, en el qual conflueixen els conductes semicirculars
sàcul
Anatomia animal
Òrgan del laberint membranós de l’orella interna dels vertebrats, del qual arrenca la part membranosa del cargol.
És ple d’un líquid que es mou segons la posició del cap, la qual cosa fa moure alhora uns granets anomenats otòlits que descansen sobre les cèllules ciliades de les parets del sàcul En moure's els otòlits, es mouen els cilis d’aquestes cèllules, i això determina l’emissió d’un corrent nerviós cap als centres cerebellosos de l’equilibri, que són informats de la posició del cap respecte al cos
esquelet
L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
diencèfal
Diencèfal vist sobre un tall mitjà sagital de l’encèfal: 1, orifici interventricular; 2, tàlem; 3, àrea coroide o làmina tectorial; 4, nucli habenular; 5, epífisi; 6, comisura blanca posterior; 7, cos mamil·lar; 8, hipotàlem; 9, neurohipòfisi; 10, túber; 11, quiasma òptic; 12, recés supraòptic
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l’hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior.
És constituït per una gran massa nuclear central, el tàlem, amb l’epitàlem per sobre, el subtàlem per sota i darrere i l’hipotàlem per sota i davant El tercer ventricle separa les dues meitats del diencèfal, des del mesencèfal fins a la làmina terminal una evaginació de la part posterior i del tercer ventricle forma la glàndula pineal El tàlem és situat immediatament fora del tercer ventricle, separat de la part posterior de la càpsula interna pel nucli reticular del tàlem i la làmina medullar externa