Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
seminífer | seminífera
Anatomia animal
Dit de cadascun dels túbuls encarregats de transportar els espermatozoides madurs segregats pel lòbul corresponent del testicle dels cordats.
En els mamífers, els túbuls seminífers desemboquen en un túbul sinuós de gran llargada, l’epidídim, que descansa sobre la superfície de cada testicle i que s’ajunta amb l’epidídim del testicle de l’altre cantó formant el conducte deferent En els altres cordats, els túbuls seminífers desemboquen directament al conducte deferent
urodeu
Anatomia animal
Una de les tres parts diferenciades de la cloaca dels animals, entre el coprodeu i el proctodeu.
En els ocells, en els quals té una importància especial, hi desemboquen directament els productes d’excreció dels ronyons
pròstata
Anatomia animal
Glàndula de secreció externa, pròpia del sexe masculí, que secreta el líquid prostàtic, el qual durant l’ejaculació és mesclat amb els espermatozous procedents de les vesícules seminals.
Té forma de con aixafat anteroposteriorment i és situada darrere la símfisi del pubis, sota el coll de la bufeta i davant l’ampolla rectal És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l’altura de la prominència anomenada verumontànum
estigma de Malpighi
Anatomia animal
Cadascun dels punts on les vènules desemboquen a les venes de la melsa.
duodè
A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
braç
D’esquerra a dreta: ossada i musculatura profunda de la regió braquial anterior, i musculatura de la regió braquial posterior (braç 1 3); morfologia externa latero-anterior (braç 1 2) [a: braó o braç pròpiament dit; b: avantbraç] (David, de Miquel Àngel)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla (en oposició a avantbraç).
L’esquelet del braç és constituït per l’húmer, que s’articula amb l’escàpula a l’espatlla i amb el cúbit i el radi al colze Els músculs del braç són envoltats per l’aponeurosi braquial, que circumscriu, mitjançant dos envans fibrosos, les regions braquials anterior i posterior A la regió braquial anterior hi ha dos plans musculars, un de superficial, constituït pel deltoide i el bíceps, i un de profund, format pel coracobraquial, el braquial anterior i el supinador llarg A la regió braquial posterior només hi ha un múscul, el tríceps braquial Els vasos sanguinis són constituïts, en els plans…
úter
Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter de la dona…
sac lacrimal
Anatomia animal
Dipòsit membranós situat al costat intern de la base de l’òrbita, que conté llàgrimes aportades pels conductes lacrimals que hi desemboquen.
aparell excretor
Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
ronyó
Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…