Resultats de la cerca

Es mostren 7 resultats

tendó

Dibuix dels tendons del canell i de la mà

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Feix de fibres, blanc i brillant, constituït per teixit conjuntiu, que uneix els músculs als ossos.
 
Gran enciclopèdia catalana

columna vertebral

Dibuix que mostra una columna vertebral vista frontalment i de pèrfil

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d’una espècie…
Gran enciclopèdia catalana

tiroide

Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult, pesa de…
Gran enciclopèdia catalana

adenohipòfisi

Dibuix esquemàtic de l’adenohipòfisi humana, amb indicació de les hormones que segrega i els òrgans principals sobre els quals actuen

© fototeca.cat

Anatomia animal
Part anterior i mitjana de la hipòfisi , de natura glandular.
Segrega diverses hormones la tireotròpica , l' adrenocorticotròpica , l' estimulant del follicle , la luteïnitzant, la luteotròpica prolactina , la somatotròpica i la melanocitostimulant
Gran enciclopèdia catalana

obsolet | obsoleta

Anatomia animal
Dit del dibuix, l’estria, etc, que ha desaparegut o del qual queden només vestigis.
Gran enciclopèdia catalana

bossa

En el embarassos múltiples univitel·lins es poden formar dues placentes i dues bosses de les aigües completament independents (dibuix de l’esquerre). El més comú, però, és que la duplicitat es produeixi en l’estadi de mòrula, i que els dos fetus comparteixin la placenta (dibuix de la dreta).

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac, com la bossa marsupial dels marsupials, la bossa de la tinta dels cefalòpodes.
Gran enciclopèdia catalana

mà

Mans

Nate Steiner (CC0)

Anatomia animal
Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits.
És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals,…
Gran enciclopèdia catalana