Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
acrodont
Anatomia animal
Dit de les dents consolidades amb l’alvèol formant una sola massa.
gland
Anatomia animal
Part distal del penis, coberta pel prepuci i amb teixit erèctil, al vèrtex del quals hi ha el meat urinari.
En la zona d’unió amb el tronc del penis, el gland s’eixampla formant la corona prepucial
seminífer | seminífera
Anatomia animal
Dit de cadascun dels túbuls encarregats de transportar els espermatozoides madurs segregats pel lòbul corresponent del testicle dels cordats.
En els mamífers, els túbuls seminífers desemboquen en un túbul sinuós de gran llargada, l’epidídim, que descansa sobre la superfície de cada testicle i que s’ajunta amb l’epidídim del testicle de l’altre cantó formant el conducte deferent En els altres cordats, els túbuls seminífers desemboquen directament al conducte deferent
duodè
A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
rèmige
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes que formen les ales dels ocells.
Possibiliten el vol formant el pla sustentador, que permet la progressió en l’espai aeri Llur nombre és constant per a cada espècie, però pot variar molt d’una espècie a una altra Hom distingeix les rèmiges primàries o principals, fixades a la mà, que són les més llargues, les rèmiges secundàries , implantades a l’avantbraç, i les rèmiges terciàries o escapulars, que neixen a l’húmer i generalment són semblants a les plomes de l’esquena
nervi trigemin
Anatomia animal
Nervi cranial que s’origina en dos nuclis: el motor, situat en el cap de les banyes anteriors, i el sensitiu, en el cap de les banyes posteriors.
Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar…
conducte de Wirsung
Anatomia animal
Conducte excretor del pàncrees que desguassa en el colèdoc, formant l’ampul·la de Vater, o directament en el duodè.
escata
Anatomia animal
Formació que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
Segons llur origen les escates poden ésser epidèrmiques i dèrmiques Les escates epidèrmiques , o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l’epidermis Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares En els rèptils n'hi ha de dos tipus els ofidis i els saures tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, collocades una al costat de l’altra i sense mudes En aquests animals les escates noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc Els…
lofodont
Anatomia animal
Dit del tipus de molar en què la superfície lliure de la corona té els relleus units formant crestes transversals, com en els perissodàctils i els rosegadors.
ronyó
Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…