Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
múscul serrat inferior
Anatomia animal
Múscul prim, aplanat, quadrilàter, més ample que el seu homònim superior; té l’origen intern en les apòfisis espinoses de les tres primeres lumbars i de les dues darreres dorsals.
Les fibres prenen una direcció ascendent dividides en quatre digitacions d’amplada desigual que s’insereixen en el cantell inferior i en la cara externa de les quatre darreres costelles És un dels músculs que intervenen en l’espiració, i actua abaixant les costelles
os maxil·lar inferior
Anatomia animal
Os pla i desparió, central i simètric, mòbil, en forma de ferradura, situat a la part anterior i inferior de la cara.
És format per un cos de dues cares, dos cantells i dues extremitats o branques S'articula amb els dos temporals i fa contacte amb el maxillar superior És anomenat també mandíbula inferior o simplement mandíbula
parpella
Els ulls dels cocodrils tenen tres parpelles: la superior, la inferior i la membrana nictitant
(CC0)
Anatomia animal
Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
Les parpelles apareixen en els amfibis terrestres a fi que la còrnia no s’assequi, ja que en moure’s netegen i humitegen la superfície d’aquella N’hi ha una de superior i una d’inferior, i en els rèptils i ocells n’hi ha una altra de transversal, la membrana nictitant, que es desplaça de dins a fora i és transparent
boca
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’…
llavi
Anatomia animal
Cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l’obertura de la boca.
Els llavis són formats en llur major part pel múscul orbicular La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa És una regió molt vascularitzada i innervada Els punts d’unió dels llavis reben el nom de comissures En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries En l’home, els llavis són limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià Tenen un paper important en l’obertura i el tancament de la boca, en la…
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
fórmula dentària
Anatomia animal
Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha a les mandíbules superior i inferior dels mamífers.
En aquesta fórmula, les incisives són representades per una I, les canines per una C, les premolars per una P, i les molars per una M Davant cadascuna d’aquestes lletres hom escriu dos nombres en forma de trencat el numerador indica el nombre de peces de tipus indicat per la lletra que hi ha a la semimandíbula superior, i el denominador, el nombre de peces que hi ha a la semimandíbula inferior Així, en el cas de l’home, la fórmula dentària és
dentició
Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim, entre divuit…