Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cissura
Anatomia animal
Solc més o menys profund i sinuós situat en la superfície d’algunes vísceres.
Les cissures més importants són als pulmons i al cervell Les cissures pulmonars divideixen el pulmó dret en tres lòbuls i el pulmó esquerre en dos Les cissures cerebrals més importants són la cissura interhemisfèrica, en el fons de la qual hi ha el cos callós, que separa els dos hemisferis cerebrals, i les cissures de Silvi, de Rolando, occipital, callosomarginal i calcarina, que divideixen els hemisferis cerebrals en els lòbuls frontal, parietal, temporal, occipital, del cos callós i de l’ínsula
testicle
Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
circumvolució cerebral
Anatomia animal
Cadascun dels plecs flexuosos de la superfície cerebral.
Aquestes circumvolucions són limitades per solcs i fissures i formen part dels lòbuls del cervell Segons llur situació són anomenades circumvolucions frontals , parietals , temporals , occipitals , del cos callós , etc
tonsil·la
Anatomia animal
Cadascun dels dos lòbuls de la cara inferior del cerebel, entre els lòbuls digàstrics, que són al davant, i les vàlvules de Tarin, al darrere.
aleta
Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…
tiroide
Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult, pesa de…
cerebel
A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
mamella
Anatomia animal
Cadascun dels òrgans glandulars que en les femelles dels mamífers produeixen la secreció de llet.
Cada mamella consta de tres zones la cutània, l’adiposa i la glandular La zona glandular és formada per petites glàndules, constituïdes per nombrosos conductes, entapissats per cèllules que secreten la llet Les petites glàndules són situades dins un teixit esponjós i greixós, on hi ha uns 10-15 conductes galactòfors, que porten la llet al mugró La mamella és un òrgan rudimentari en el mascle, i es desenvolupa completament en la femella La secreció del cos groc en determina el desenvolupament durant la gestació les mamelles s’inflen, i després del part comença la producció de llet El nombre de…
encèfal
Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina…