Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
medul·la
Anatomia animal
Part més interna d’alguns òrgans, contraposada a l’escorça.
medul·la espinal

Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos…
medul·la òssia
Anatomia animal
Substància tova que omple les cavitats dels ossos i constitueix una part principal del sistema hematopoètic.
L’estructura de la medulla òssia obeeix al pla general de constitució histològica dels òrgans hematopoètics El teixit pròpiament hematopoètic és constituït per parènquima i estroma L’hemopoesi es realitza a partir d’una primera cèllula anomenada cèllula germinal pluripotent, de la qual deriven les tres línies cellulars que donaran lloc als eritròcits, als granulòcits i monòcits i a les plaquetes La constància de la composició morfològica de la sang i l’equilibri dels seus elements es justifiquen per mecanismes d’autoregulació…
bulb raquidi

Situació del bulb raquidi: 1, hipotàlem; 2, hipòfisi; 3, protuberància; 4, bulb raquidi, 5, cerebel; 6, òbex; 7, vèrtebres cervicals (seccionades), 8; medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància de l’extremitat superior de la medul·la espinal, entre la protuberància anular i el forat occipital.
La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials
sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules…
medul·lós | medul·losa
feix piramidal
Anatomia animal
Via motriu neurològica que transmet els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les extremitats.
Neix a les circumvallacions cerebrals, davalla a la base del cervell i, a través del peu del peduncle, arriba al bulb, on es divideix en dos feixos desiguals, el principal dels quals passa al costat oposat i es colloca en el cordó lateral de la medulla feix piramidal encreuat , i l’altre és la continuació del feix piramidal i ocupa una part del solc mitjà de la medulla
arc neural
Anatomia animal
Arc format per la unió de les dues apòfisis superiors o neurals que surten, una per cada costat, de la part superior de cadascuna de les vèrtebres dels peixos.
Pel mig d’aquest arc passen la medulla i l’aorta dorsal, aquesta per damunt d’aquella
lemnisc
Anatomia animal
Cadascuna de les cintes de fibres sensitives longitudinals, de diversa significació funcional, que pugen dels peduncles cerebel·losos i acaben en el tàlem i en el metatàlem.
Un dels més importants és el lemnisc espinal , que comprèn el conjunt de fibres ascendents des de la medulla espinal fins al tàlem òptic que transmeten les sensacions tàctils, doloroses i tèrmiques