Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
àglif
Anatomia animal
Herpetologia
Dit de les serps les glàndules verinoses de les quals són bastant petites i no tenen relació amb dents especialitzades.
El verí va a parar a la gola de l’ofidi i es barreja amb la saliva per tal d’inocular-lo a la presa, han de mastegar-la
pelatge
El gat siamès té un pelatge de color falb, i el cap, les potes i la cua són de color xocolata. La fotografia mostra una gata siamesa amb un pelatge característic de la raça
© M. Albaladejo i J. Palasí
Anatomia animal
Formació epidèrmica típica dels mamífers.
Cada pèl consta de nombroses cèllules epidèrmiques ceratinitzades Es desenvolupa a partir d’un lleuger engruiximent de l’epidermis, a l’estrat germinatiu, i s’enfonsa fins a implantar-se al derma per mitjà del follicle pilós Al follicle van a parar les glàndules sebàcies, productores de greix, i els vasos sanguinis encarregats de portar l’aliment També és en aquesta zona on té lloc el creixement En general els pèls formen un cert angle amb la pell, i del costat cap al qual s’inclinen hi ha un múscul erector que en permet l’erecció El pèl és sotmès a caigudes, que poden ésser…
nervi radial
Anatomia animal
Única branca terminal del plexe braquial, que va a parar als músculs dorsals de l’extremitat superior.
És un nervi mixt motor tríceps, anconal, supinador curt, radials i extensor comú i sensitiu no té territori autònom
rumen
Anatomia animal
Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el retinacle.
És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cellulosa per microorganismes cellulolítics que trenquen així les parets cellulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat considerable de proteïnes L’…
intestí
Parts de l’intestí prim i gros
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus.
En alguns animals, com ara els insectes, l’intestí és format per tot el tub digestiu, i es divideix en anterior, mitjà i posterior En els vertebrats es divideix en intestí prim , que té una funció secretora i d’absorció i al qual van a parar els sucs pancreàtic, biliar i del mateix intestí, i intestí gros , que té una funció defecadora i de reabsorció d’aigua Aquestes regions són ben diferenciades morfològicament en rèptils, ocells i mamífers En l’home, l’intestí prim va des del pílor fins a la vàlvula ileocecal és un tub cilíndric amb múltiples curvatures en forma de U,…
alvèol pulmonar
Alvèol pulmonar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Petit sac terminal dels bronquiols, en els pulmons dels vertebrats, al qual van a parar una arteriola i una vènula.
Són molt nombrosos, i a través de llur superfície s’efectua l’intercanvi respiratori d’oxigen i d’anhídrid carbònic, entre l’aire i la sang
conducte radial
Anatomia animal
Cadascun dels conductes que surten de l’estómac de les meduses i van a parar al canal circular que voreja l’ombrel·la (cnidaris, escifozous).
sistema nerviós
En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
nucli vermell
Anatomia animal
Nucli de substància grisa que ocupa la part més anterior del peduncle cerebral, travessada de dalt a baix per feixos radiculars del nervi motor ocular comú, i a la qual van a parar les fibres del peduncle cerebel·lós superior.