Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aurícula
Anatomia animal
Cavitat del cor
dels vertebrats.
Té les parets constituïdes per teixit muscular, però no és una bomba impulsora de la sang tan potent com el ventricle Els peixos tenen una sola aurícula a la resta dels vertebrats queda dividida en dues per un envà vertical aurícula dreta i aurícula esquerra L’aurícula dreta rep la sang venosa procedent del cos a través de les venes caves, i l’aurícula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons a través de les venes pulmonars
vena subclàvia
Anatomia animal
Vena formada per la continuació de l’axil·lar i que va des de la clavícula fins a l’articulació esternoclavicular.
Rep les venes intercostals superiors i les jugulars externa i anterior Per la seva unió amb la jugular interna forma el tronc bràquio-cefàlic, que acaba en la vena cava superior
cintura escapular
Anatomia animal
Anell ossi, propi dels vertebrats, constituït, en els peixos, per una peça esquelètica relacionada amb el crani, constituïda per un os de tipus endocondral i reforçada per un os de membrana.
En els tetràpodes, i, per tant, en l’home, la cintura escapular és formada per tres ossos parells el toràcic que rep el nom de clavícula i l’os coracoide que en els mamífers només substitueix com una apòfisi de l’omòplat i serveix de sostenimant a les extremitats superiors
escleròtica
Anatomia animal
Membrana fibrosa externa del globus ocular.
És opaca, blanca i resistent, i correspon a la zona del ‘blanc de l’ull’ Recobreix l’ull en les seves cinc sisenes parts posteriors, on s’insereixen els músculs oculomotors, i continua per davant amb la còrnia i per darrere és perforada pel nervi òptic en una porció que rep el nom de làmina cribrosa Les funcions de l’esclerótica són fer de suport i de protecció de les estructures internes de l’ull
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades…
cerebel
A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
aurícula
Anatomia animal
Cada una de les dues cavitats del cor de molts mol·luscs, cadascuna d’elles rep la sang d’una part del cos.
dit
Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement…
respiració
Anatomia animal
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la membrana…
ronyó
Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…