Resultats de la cerca

El 1993 s’obrí un camp amb nou forats que s’amplià a divuit el 1995 El 2004 s’inauguraren dos forats més Disposa també de camp de pràctiques Té cinc equips i uns 75 jugadors que disputen el campionat interclubs

Organitzada pel Reial Club de Golf la Cerdanya, es començà a disputar durant els anys quaranta Els primers anys es jugà en dues jornades a 32 forats, però posteriorment s’amplià a tres jornades i 72 forats Celebrat a l’estiu i considerat un dels campionats amateur més importants del calendari català, és puntuable per al Grand Prix júnior de Catalunya És també conegut com Trofeu Comte de Godó en reconeixement al seu patrocinador, Carles Godó Valls

Fundat l’any 1994, és el primer camp de golf d’ús públic de Catalunya, impulsat per la Reial Federació Espanyola de Golf i la Federació Catalana de Golf Fou dissenyat per Severiano Ballesteros, amb un recorregut de 9 forats que l’any 2004 s’amplià a 18 Organitza anualment una quarantena de competicions, algunes de les quals estan incloses dins els circuits de referència catalans Té escola de golf per a adults i nens, i organitza un campus d’estiu Anualment és visitat per uns 60000 jugadors Es troba situat a la finca Can Sant Joan

Fundat l’any 1945, és el quart club de golf més antic de Catalunya El primer president, que dirigí l’entitat fins el 1966, fou August Batlló Bofill El camp fou dissenyat per FW Hawtree, Ramon Espinosa, Magí Sardà i Alfonso Vidaor Originalment tenia nou forats i el 1989 s’amplià a divuit de par 68 El 2001 passà a ser de par 70 Des de l’any 1954 organitza el campionat del club per a amateurs i des del 1988 també per a professionals Organitza el Campionat del Mediterrani El 1978 acollí el Campionat de Catalunya per a professionals Disposa d’escola de golf, de camp de pràctiques i de camp de…

Dirigents Gumersind Bondia i Teijeiro, Eusebi Isern i Dalmau i Joan Santiñá Tingué una secció juvenil Jovent d’Esquerra Catalana Es dissolgué al desembre de 1923

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…

Fundat el 1954 al Prat de Llobregat, prengué el relleu del club de Pedralbes quan Barcelona requerí els terrenys per construir la Ciutat Universitària El dissenyador Javier Arana disposà de 27 ha de la finca de la Ricarda i de 50 ha arrendades al Ministeri de l’Aire, al sud de la desembocadura del Llobregat, per a bastir un camp de 18 forats que s’inaugurà el 1956 amb la disputa de l’Obert d’Espanya Durant la dècada de 1970 s’amplià amb 18 forats més A causa de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el 2003, es traslladà a Terrassa, on disposa de dos recorreguts de 18 forats dissenyats per…

Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…

No es tracta d’un partit polític, sinó d’una organització que aplegava grups d’acció i grups d’afinitat ideològica, sovint amb posicions diferenciades En especial actuà a prop o dins de la CNT amb el propòsit d’esperonar-ne el caràcter revolucionari, garantir-ne la fidelitat a l’ideari anarquista i evitar la influència del reformisme, el comunisme o l’entesa amb els republicans Els grups d’acció sorgits entre el 1918 i el 1923, que sovint havien actuat amb autonomia de la CNT, han estat considerats precedents seus Entre el 1920 i el 1921 intentaren d’unificar-se, fins que es creà una Comisión…

Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…