Resultats de la cerca

Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït

Mantingué contactes amb Laureano López Rodó –aleshores encara dirigent d’ Alianza Popular AP a Catalunya– per tal de crear una plataforma electoral anomenada Cataluña Democrática amb la Lliga Liberal Catalana, refundada després del fracàs electoral de 1977, i la Democràcia Social Cristiana de Catalunya i concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any La coalició havia d’aplegar els partits de dretes que restaven al marge de la Coalición Democrática impulsada per AP en l’àmbit estatal, projecte que Fraga no acceptà Els membres del grup acabaren incorporant-se a AP

D’orientació tradicionalista i provinent del carlisme , preconitzà el respecte inviolable als Principios Fundamentales del Movimiento el seu lema era “Por la tradición hacia el progreso” Acceptà la diversitat regional d’Espanya, però promovia només una descentralització administrativa Presidida per Gonzalo Fernández de la Mora, entre els impulsors destacaren els germans Oriol i Urquijo Antonio M i Lucas M, José M Valiente i José Luis Zamanillo Dirigents a Catalunya Claudi Colomer Marquès, Javier Comín Ros, Josep M Gibernau i Lluís Costa Camps El 1977 formà part de la Federación de Partidos de…

Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector…

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…

Els danys, de tipus psicològic, comporten la pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic de la víctima L’agressor o agressors poden ser tant companys de feina com superiors que aprofitin la seva posició en la jerarquia per tal de vexar reiteradament el subordinat El resultat és, en molts casos, la baixa per depressió o, fins i tot, l’abandonament del lloc de treball El fort component subjectiu i la subtilesa que sol caracteritzar els tractes humiliants en fan difícil la determinació Designat sovint amb l’expressió anglesa de mobbing , no és tipificat en el codi penal espanyol, però el…

L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…

El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important…

Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…