Resultats de la cerca

Es proposà aconseguir “una constitución en la que se garantice la seguridad de la patria, la paz social y la seguridad del trabajo” Dirigents Juan Castellví Curull president, Jaime Ral Escofet i Antonio Marimon Papasey vicepresidents

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de…

Al juny de 1944 es definí com “un movimiento aglutinante de todos los españoles en el concierto de las naciones de Iberia” Al mes següent, a través del seu portaveu Lid Boletín de información interna Madrid, afirmà disposar d’una Junta Catalano-Balear, a la qual instà a unir-se amb “el Front Nacional de Catalunya, el Front de la Llibertat, Alianza Nacional de Catalunya”, per “dotar a Catalunya del órgano supremo de la LIBERACIÓN” Al setembre Lid publicà el manifest Catalunya Catalana , signat per la Junta Catalano-Balear d’Alliberació i al maig de 1945 edità un suplement en…

A l’inici tingué una important projecció intellectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera El seu origen se situà el 1922 abans de la “Marxa sobre Roma”, quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista o simpatitzants menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya notablement en medis jaumins, parallela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra desembre de 1922 L’aparició dels…

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 556 vots 4,7%

S’integrà en la candidatura d’ Esquerra Unida i Alternativa en leseleccions municipals de 1999

Pretenia “defender la independencia, seguridad y prosperidad de España, respetando sus tradiciones de Raza y manteniendo sus instituciones históricas” Dirigents Emilio Guillamet Borrás president i Rafael Colomina vicepresident Era vinculada a la Unión Social Hispánica

Es proposà d’implantar tribunals populars en els judicis contra els jutges, autoritats i parlamentaris acusats de corrupció i d’abús de poder Fou cancellat a l’abril de 1994

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 885 vots 43,7% i 5 regidors