Resultats de la cerca

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…

Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional Amb l’esquerranització del carlisme , l’Hermandad defensà el tradicionalisme collaborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el 1975, el…

Fou creada el 3 d’abril de 1962 i la presidí inicialment José Luis Zamanillo i, anys després, Ignacio Romero Osborne, marquès de Marchelina El 3 d’agost de 1965 aquest darrer envià un escrit a Fran-co en què manifestà que els requetès no acceptarien Joan Carles de Borbó com a titular de la futura monarquia L’Hermandad fou una important organització autònoma del Partit Carlí que, a través del seu president, acatà la línia ideològica, aprovada pel III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França, basada en el socialisme d’autogestió global El 1974 protagonitzà una aspra polèmica amb José…

El seu lideratge s’associà a Mariano Sánchez Covisa excombatent de la División Azul i devien sorgir d’un grup d’adoració nocturna de l’església de las Calatravas Madrid el 1969 Posteriorment s’estengueren per Espanya A Catalunya tingueren cert protagonisme, com testimonià la destrucció dels murals del temple de Palau-sator Baix Empordà i les agressions contra el seu sacerdot i contra el seu pintor al febrer de 1969 Actuaren de manera semiclandestina fins a la primeria dels anyssetanta i devien comptar amb la connivència de sectors dels cossos de seguretat Grups similars existiren en altres…

El secretari és Alejandro Martínez Acosta En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 123 vots 23,1% i 1 regidor Pertany a la federació Progrés Municipal de Catalunya

Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents

Les seves principals accions foren el desplegament de senyeres al Palau de la Música, la Sagrada Família i a Montserrat durant les festes d’entronització Els principals dirigents foren Antoni Boronat i el metge Oriol Domènech

El sector més important fou l’Equip Obrer José Antonio Díaz i Manuel Murcia i comptà també amb l’Equip Teòric Santi Soler i l’Equip Exterior Aviat s’allunyà del leninisme inicial per esdevenir un grup consellista de to llibertari Al desembre de 1971 l’Equip Teòric i l’Equip Exterior se separaren i constituïren el Movimiento Ibérico de Liberación MIL Els GOA es mantingueren fins el 1972 Per la seva banda, pel setembre de 1973 els reclusos del MIL recuperaren el nom inicial d’aquesta organització Grupo Autónomo de Combate