Resultats de la cerca

Esteve Ferran Ribera encapçala la seva comissió gestora En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 2142 vots 46,5% i 7 regidors majoria absoluta en les de 1999 repetí majoria absoluta, amb 2431 vots 47,0% i 9 regidors

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a Girona 1967 vots,…

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 392 vots 11,5% i 2 regidors en les de 1999, 215 vots 5,6% i cap regidor

Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions Era liderat per Faustí Ballvé president, Eusebi Isern i Dalmau vicepresident, J Gili Ferran i Eduard Albors En les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcellí Domingo Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya En les…

El nom d’ Estat Català fou recuperat el 1976 per Josep Planchart, que assajà de rellançar aquest rètol sense èxit El partit, des d’aleshores, ha estat trasbalsat per lluites fraccionals des de la dissidència del sector autodefinit com a “ortodox” Estat Català ortodox i del “proletari” Estat Català del Proletariat , fins a temptatives juvenils d’imposar línies de signe divers, des del racisme com succeí el 1982 amb l’ingrés del collectiu xenòfob Nosaltres Sols , fins a posicions de socialisme pancatalanista, sense massa transcendència El 1999 es feren públiques novament discrepàncies…

L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-López El…

La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal El 1997 en sumaven un total de 586…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…

Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic, considerat un…