Resultats de la cerca

Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978

El seu origen es troba en el collectiu aglutinat pel Manifest pel PSUC finals de 1996-primeria de 1997 promogut dins del PSUC per dirigents històrics com Gregorio López Raimundo, Antoni Lucchetti i Alfred Clemente A partir del IX Congrés del PSUC maig de 1997 els impulsors del manifest promogueren la plataforma “PSUC viu” i el PCE la reconegué com el seu referent a Catalunya, fet que provocà la ruptura de relacions entre el PSUC i el PCE El PSUC viu participà en els organismes directius del PCE comitè executiu i comitè federal des de l’estiu de 1997 Propugnà la construcció d’un…

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…

El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez i històrics Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio, Jesús Fueyo i Patricio González de Canales Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra El 1961 tenien 21 centres Els presidents estatals foren Julián Pemartín 1960, Luis González Vicén 1961…

Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…

El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…

L’origen de les JEREC es troba en el servei d’ordre, format per Miquel Badia i Capell membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assajà d’atemptar contra el rei, que el 14 d’abril de 1931 custodià l’edifici del Govern de la República Catalana Sorgí aleshores la iniciativa de formar una Guàrdia Cívica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada Daniel Cardona, Josep M Batista i Roca i Ricard Fages Però en crear-se la Generalitat 17 d’abril, Macià abandonà la idea d’una força armada catalana Quan alguns nacionalistes descontents, en nom de la puresa,…

El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…

Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…